dimarts, 6 de desembre del 2016

Els Tres Gats

ELS TRES GATS

En el cor del bosc, vivien tres gats que eren germans. El gos sempre els perseguia per menjar-se'ls.
Per poder escapar del gos, els tres gats van decidir fer-se una casa. El més petit va fer-se una casa de palla, per acabar abans i anar-se'n a jugar.

El mitjà es va començar a construir  una casa de fusta. Quan va veure que el seu germà petit havia cabat ja la seva casa, la va voler acabar ràpid per anar a jugar amb ell.

I el més gran, però, va continuar treballant en la seva casa de maons.

-Ja veureu què farà el gos amb les vostres cases - va renyar el gat gran als seus germans mentre ells es divertien.

El gos va sortir darrere el gat petit i el va perseguir. El gat va córrer fins a la seva casera de palla, el gos s'ho va atutrar i va comeneçar a bufar i bufar fins que la caseta de palla va caure.

El gos, llavors, va anar al darrere del gat petit pel bosc, que va anar a refugiar-se a casa del sue germà mitjà. Però el gos a tornar a bufar i bufar fins que la caseta de fusta es va ensorrar. Els dos gats, quan es va ensorrar la casa van sortir ràpid d'allà.

Els gats ben cansat, amb el gos enganxats a les sabates, van arribar a casa del germà gran.

Els dos gats van entrar a refugiar-se a la casa del germà gran, el llop va bufar i bufar, però la casa no es va ensorrar. El gos cansat de bufar va intentar busca una altra entrada, va veure una escala que pujaba fins una xemeneia, i va pensar de baixar per la xemeneia, però el gat gran, va encendre la llar de foc i el gos quan va caure per la xemenia, va correr cames ajudeu-me fora la casa del germà gran, per trobar aigua, perquè s'havia cremat.

El gos va dir que mai més tornaria a menjar un gat.

diumenge, 6 de novembre del 2016

AUTORETRAT

Em dic Pol Gàlvez, sóc un noi i tinc 15 anys. Vaig néixer a Sant Feliu de Pallerols, però visc a Granollers, i tinc molt clar que algun dia tornaré al meu poble.

Sóc amable, però a la vegada sóc molt pesat. M'encanta descansar i estar al llit sense fer res, també m'agrada estar amb els amics, perquè no penso en res i m'ho passo bé. Sóc puntual, fet que comporta que odio la impuntualitat, perquè crec que a la gent no li costa sortir una mica abans. Una bona qualitat que tinc és que sóc molt ordenat (amb les meves coses), i el pitjor defecte és que vull les coses al moment, no puc esperar a tenir-les.
Quan era petit, era molt trapella i hiperactiu, també volia ser advocat, però ara he canviat d'opinió i vull ser fotògraf o dissenyador gràfic. Sempre penso que el meu mal pensament és no fer el que t'agradi quan siguis gran. M'agraden els cubs de Rubik i el dissabte, perquè és l'únic dia que no fgas res i el dia següent tampoc.

En un futur penso que tornaré al meu poble estudiant el que m'agarda que és la fotografia i el disseny gràfic, i així poder estar amb el meus amics de quan era petit.