Va ser com una premonició del que em passaria durant tota la vida... Quan tenia dos anys, vam anar de vacances a Platja d'Aro, aquell seria el primer cop que jo tocaria l'aigua del mar, en aquell moment vaig saber que jo em dedicaria a la natació.
Jo sempre havia tingut problemes per nedar, però als 10 anys ho vaig aconseguir, ja en sabia, a partir d'aquí només volia millorar. Cinc anys després, em vaig presentar al meu primer campionat, la meva especialitat és esquenaper aixó només vaig competir en aquest estil. Quan em vaig complir dinou, la meva progressió va ser espectacular, per això als 20 anys vaig anar als meus primers Jocs Olímpics, que, per casualitat, eren a la meva terra: Vic.
Quan vaig complir 30 anys vaig sentir que el meu lloc ja no era competir, per això vaig decidir retirar-me i estudiar per a ser entrenador.
diumenge, 14 de maig del 2017
El Treball
Un dia li van posar un treball de català a l'Adrià. Ell és molt bon estudiant però les seves presentacions no ajuden gaire al treball.
La seva professora sempre l'adverteix de les seves presentacions, en aquest treball l'Adrià s'havia proposat que el faria amb una presentació bonica, però aixó sempre ho deia i un cop més no hi complia. Ell aquesta vegada estava millorant, però encara no cuidava la lletra. Un dia la professora va demanar que portessin els treballs per a veure'ls, va arribar el moment que l'Adrià havia d'ensenyar la seva presentació, la professora el va felicitar pel bon treball que estava fent, però li va dir a l'Adrià: "a poc a poc i bona lletra".
L'Adria va sentir aquestes paraulesva començar el treball de nou i aquest cop va vigilar amb la seva presentació. El sia següent l'Adrià va tornar a ensenyar la presentació i la professora li va dir que estava millorant molt, així cada dia l'Adrià anava ensenyat la seva feina, fins el dia de l' exposició.
El dia de la presentació del treball, l'Adrià va exposar, tothom va quedar molt sorprès per la seva bona presentació, el final de l'exposisció l'Adrià va remercar que fent les coses "a poc a poc i bona lletra", tot es fa millor.
La seva professora sempre l'adverteix de les seves presentacions, en aquest treball l'Adrià s'havia proposat que el faria amb una presentació bonica, però aixó sempre ho deia i un cop més no hi complia. Ell aquesta vegada estava millorant, però encara no cuidava la lletra. Un dia la professora va demanar que portessin els treballs per a veure'ls, va arribar el moment que l'Adrià havia d'ensenyar la seva presentació, la professora el va felicitar pel bon treball que estava fent, però li va dir a l'Adrià: "a poc a poc i bona lletra".
L'Adria va sentir aquestes paraulesva començar el treball de nou i aquest cop va vigilar amb la seva presentació. El sia següent l'Adrià va tornar a ensenyar la presentació i la professora li va dir que estava millorant molt, així cada dia l'Adrià anava ensenyat la seva feina, fins el dia de l' exposició.
El dia de la presentació del treball, l'Adrià va exposar, tothom va quedar molt sorprès per la seva bona presentació, el final de l'exposisció l'Adrià va remercar que fent les coses "a poc a poc i bona lletra", tot es fa millor.
diumenge, 7 de maig del 2017
Ressenya: La familía Bèlier
La familía Bèlier és una pel.lícula dirigida per Éric Lartiga, és va estrenar el 2014, la pel.lícula és va filmar a França i Bèlgica.
Repartiment:
La familía Bèlier és una comèdia, drama i musical. És representada a França, en el temps que es situa és l'actualitat.
Aquesta familía és una mica estranya, perquè tots són sordmuts menys la Paula. Tot comença un dia en el que la Paula es presentaa l'assignatura de cant. Allà coneix al Grabriel, un estudiant parisenc amb el qual en un futur cantarà junts. Ells dos cantaran molt bé per tant el professor Thomason els voldrà fer cantar junts i també voldrà que es presentin per a una academia de cant a Paris. La Paula vol anar a Paris però la seva família no vol però finalment ho aconsegueix, Va a Paris, allà la Paula canta una cançó que ella la traduiex amb lleguantge de signes perquè els seus pares la puguin entedre.
La pel.lícula és fantàstica, m'ha agradat molt ja que descriu molt bé el sentiment de la Paula a l'hora de cantar encara que la seva familía no la pugui sentir. També el punt de comèdia que te fa que la pel.lícula mai t'aburreixi, la qual cosa és bo. En definitiva la pel.lícula és molt bona i la recomano a tothom.
Repartiment:
- Paula -> Louane Emera
- Gigi -> Karim Viard
- M. Thomasson -> Eric Elmosino
- Rodolphe -> François Damiens
- Evagueni i Sacha Galperine
La familía Bèlier és una comèdia, drama i musical. És representada a França, en el temps que es situa és l'actualitat.
Aquesta familía és una mica estranya, perquè tots són sordmuts menys la Paula. Tot comença un dia en el que la Paula es presentaa l'assignatura de cant. Allà coneix al Grabriel, un estudiant parisenc amb el qual en un futur cantarà junts. Ells dos cantaran molt bé per tant el professor Thomason els voldrà fer cantar junts i també voldrà que es presentin per a una academia de cant a Paris. La Paula vol anar a Paris però la seva família no vol però finalment ho aconsegueix, Va a Paris, allà la Paula canta una cançó que ella la traduiex amb lleguantge de signes perquè els seus pares la puguin entedre.
La pel.lícula és fantàstica, m'ha agradat molt ja que descriu molt bé el sentiment de la Paula a l'hora de cantar encara que la seva familía no la pugui sentir. També el punt de comèdia que te fa que la pel.lícula mai t'aburreixi, la qual cosa és bo. En definitiva la pel.lícula és molt bona i la recomano a tothom.
diumenge, 29 de gener del 2017
Zoològics o animals en llibertat?
Avui en dia es parla molt dels animals en els zoològics, això ha donat molta repercusió en la societat. No se sap si els animals hi viuen feliços, el que sí se sap és que serien més feliços en estat de llibertat.
Molta gent s'ha adonat de l'estat dels animals en el Zoo, i no creu que això sigui molt bo per als animals. Hi ha Zoos que el seu mètode de la cuida d'animals és, tractar-los com si ells fossin en el seu hàbitat natural. La majoria de zoològics no segueixen aquest mètode ja que és més costós del normal i ells no guanyen tant benefici. A França, i en altres parts del món, hi ha reserves d'animals, una de les més conegudes és la de França: el Parc de Sigean, és un parc/reserva/Zoo en el que hi podem trobar una gran varietat d'animals, entre els quals estruços, lleons, tigres... Sigean seria un gran exemple que haurien de seguir els zoològics, perquè els animals es troben en semillibertat.
En conclusió, els animals no es poden tenir tancats en gàbies i/o altres llocs tancats. I, on de debò són més feliços, són en les reserves/parcs i sobretot en l'estat de llibertat ja que és on ells voldrien estar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)