Va ser com una premonició del que em passaria durant tota la vida... Quan tenia dos anys, vam anar de vacances a Platja d'Aro, aquell seria el primer cop que jo tocaria l'aigua del mar, en aquell moment vaig saber que jo em dedicaria a la natació.
Jo sempre havia tingut problemes per nedar, però als 10 anys ho vaig aconseguir, ja en sabia, a partir d'aquí només volia millorar. Cinc anys després, em vaig presentar al meu primer campionat, la meva especialitat és esquenaper aixó només vaig competir en aquest estil. Quan em vaig complir dinou, la meva progressió va ser espectacular, per això als 20 anys vaig anar als meus primers Jocs Olímpics, que, per casualitat, eren a la meva terra: Vic.
Quan vaig complir 30 anys vaig sentir que el meu lloc ja no era competir, per això vaig decidir retirar-me i estudiar per a ser entrenador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada